11/12/2012

independència sense aplicar la Constitució de 1978

NO CAL CANVIAR LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA PER QUÈ CATALUNYA SIGUI INDEPENDENT. La Constitució de 1876 i la independència de Cuba com a precedent. Fins ara tothom està donant per fet que tan sols hi ha un camí per a la independència de Catalunya: violar la Constitució de 1978. Complir els seus preceptes resulta a la pràctica impossible: majoria de 2/3 a les dues cambres, sanció reial, convocatòria de Corts Constituents, nova majoria de 2/3, referèndum de tots els electors espanyols...És obvi que amb el PP-PSOE en contra i votant els beneficiaris espanyols del dèficit fiscal de Catalunya mai hi haurà independència... Però resulta que hi ha un precedent molt i molt valuós que demostra que existeix un altre procediment per arribar a la independència sense haver de reformar la Constitució ni haver d'incomplir-la: la inaplicabilitat parcial de la Constitució. El precedent és la Constitució de 1876 i com es va resoldre, en el seu marc, la independència de Cuba. Va ser una Constitució votada per unes Corts escollides amb sufragi universal masculí, per bé que amb manipulacions i tupinades àmpliament conegudes de tothom. En tot cas, va ser la Constitució vigent entre 1876 i 1931, la que ha tingut un període més dilatat de vigència. La Constitució de 1876 contenia diversos articles i títols que es referien a Cuba, Puerto Rico i Filipines. Per exemple, l'article 21 establia que “el Patriarca de las Indias” era senador per dret propi. El títol XIII “Del gobierno de las Províncias de Ultramar”, Article 89 deia: ”Las provincias de Ultramar serán gobernadas por leyes especiales; pero el Gobierno queda autorizado para aplicar a las mismas, con las modificaciones que juzgue convenientes y dando cuenta a las Cortes, las leyes promulgadas o que se promulguen para la Península. Cuba y Puerto Rico serán representadas en las Cortes del Reino en la forma que determine una ley especial, que podrá ser diversa para cada una de las dos provincias”. I l'Article Transitori, “El Gobierno determinará cuándo y en qué forma serán elegidos los representantes a las Cortes de la isla de Cuba.” D'altra banda, l'article 55 deia: “El Rey necesita estar autorizado por una ley especial: Primero. Para enajenar, ceder o permutar cualquiera parte del territorio español. (...)” Doncs bé, després d'anys de guerra a Cuba, els Estats Units van intervenir de manera decisiva en el conflicte i van obligar a Espanya a rendir-se i signar un Tractat de Pau a París el dia 10 de desembre de 1898, que reconeixia la fi de la sobirania espanyola sobre Cuba, Puerto Rico i Filipines, fent que, des d'aquell moment, la Constitució espanyola de 1876 no els fora aplicable. D'aquell Tractat ressalten diverses decisions que són molt pertinents de cares a fonamentar les bases del procés d'independència de Catalunya. Per exemple: el deute nacional cubà va ser assumit per Espanya. Era evident que el deute tenia com a contrapartida els beneficis obtinguts per Espanya en l'explotació de Cuba; igual com passa ara en el cas de Catalunya. la reina regent Maria Cristina va acceptar els termes del tractat de París sense haver estat habilitada per les Corts a cedir part del territori “espanyol”: “El Gobierno de Su Majestad, movido por razones nobles de patriotismo y de humanidad, no asumirá la responsabilidad de volver a traer a España todos los horrores de la guerra...se aceptan los únicos términos que los Estados Unidos le ofrecen para la conclusión del tratado de paz." Artículo IX: “Los súbditos españoles, naturales de la Península, residentes en el territorio cuya soberanía España renuncia o cede por el presente tratado, podrán permanecer en dicho territorio o marcharse de él, conservando en uno u otro caso todos sus derechos de propiedad, (...) sujetándose a este respecto a las leyes que sean aplicables a los demás extranjeros. En el caso de que permanezcan en el territorio, podrán conservar su nacionalidad española haciendo ante una oficina de registro, dentro de un año después del cambio de ratificaciones de este tratado, una declaración de su propósito de conservar dicha nacionalidad: a falta de esta declaración, se considerará que han renunciado dicha nacionalidad y adoptado la del territorio en el cual pueden residir... “ Artículo XI: Los españoles residentes en los territorios cuya soberanía cede o renuncia España por este tratado, estarán sometidos en lo civil y en lo criminal a los tribunales del país en que residan con arreglo a las leyes comunes que regulen su competencia, pudiendo comparecer ante aquéllos, en la misma forma y empleando los mismos procedimientos que deban observar los ciudadanos del país a que pertenezca el tribunal. De tot el què s'ha exposat es dedueix un precedent molt valuós per a la independència de Catalunya: la Constitució de 1876 no va ser modificada en cedir la sobirania de Cuba, Puerto Rico i Filipines, simplement no es va aplicar l'articulat corresponent; així mateix, per tal que Catalunya sigui independent, no cal que es modifiqui la Constitució Espanyola de 1978; n'hi ha prou amb què no s'apliqui al territori que s'ha d'independitzar. Una declaració unilateral del Parlament de Catalunya proclamant la manca d'aplicabilitat a Catalunya de la Constitució Espanyola de 1978, d'acord amb el precedent de Cuba a 1898, seria un bon camí per assolir la llibertat col·lectiva, si és que la Unió Europea acceptava aquest precedent de la pròpia història constitucional espanyola. Fins i tot, posats a utilitzar la independència de Cuba com a inspiració de cóm hauria d'anar el procés del de Catalunya, veiem que hi ha un exemple de com resoldre el tema de la ciutadania dels espanyols que vulguin seguir sent-ho dins del nou Estat i en quines condicions canviar-la o mantenir-la; i de la manera com les lleis de Catalunya ja no hauran d'adaptar-se a les d'Espanya; i tot això sense haver de canviar una coma de la Constitució Espanyola: simplement, haurà esdevingut parcialment inaplicable al territori català. Josep Maria Reyes i Vidal. Historiador.

1 comentari:

  1. Professor, l'incompliment d'un article de la Constitució, és un acte inconstitucional penat per la llei. Crec que no es pot passar per sobre de la Constitució de manera tant simple. I no cal anar tant lluny per proclamar legalitat de l'independència. Segons la jerarquia de la llei, tractada pel jurista Hans Kelsen, l'ordre és: Constitució, lleis, i reglaments. Però per sobre de tot, s'imposen els tractats internacionals, com per exemple l'article 1 paràgraf 2 de la Carta de Fonaments de l'ONU reconeix el dret a la lliure autodeterminació dels pobles. Encara que l'article 55 de la mateixa la reconeix, però fa referència a l'autoadministració, no en cas de secesió , que pugui pertorbar la pau. Però en el cas de Catalunya, si segueix un mètode democràtica, és completament legal a nivell internacional.
    Mel Ravelo

    ResponElimina